Com ho sabem

Les guies de Parauling expliquen què diu la recerca científica sobre com aprenen paraules els nens. Aquesta pàgina explica com les fem: què llegim, com decidim com de segura és cada cosa i com comprovem que cada frase diu el mateix que l'article d'on surt.

En poques paraules

• Primer llegim les revisions de la recerca, i després els estudis amb nens. Sempre el text sencer, no només el resum.
• Cada cosa que afirmem porta dues respostes: com de comprovada està en general, i quants estudis hi ha amb nens que aprenen un idioma.
• Cada frase que afirma alguna cosa la torna a contrastar amb el text original un agent d'intel·ligència artificial que no l'ha escrita. Al final de cada guia hi ha les fonts, amb l'enllaç a cada article.

Què llegim

Un estudi és un experiment: per exemple, un grup de nens aprèn unes paraules d'una manera, un altre grup d'una altra, i al cap d'uns dies es mira quantes en recorda cada grup. Una revisió és un article que reuneix tots els estudis fets sobre una mateixa pregunta i en compara els resultats. Un sol estudi pot donar un resultat per casualitat; una revisió diu què passa quan es mira la pregunta moltes vegades.

Per això comencem per les revisions i pels treballs que tothom cita en el tema, i en fem un mapa: què es dona per establert, què es discuteix i què no s'ha estudiat. Només després baixem als estudis amb nens, i els llegim dins d'aquest mapa. L'ordre importa: si es comença pels pocs estudis que hi ha amb nens, «s'ha estudiat poc amb nens» es pot llegir com «no se sap si funciona», i no és el mateix.

També mirem dues coses més: què recomanen les institucions d'educació (i d'on ho treuen), i les afirmacions que circulen per internet sobre el tema, que seguim fins a la font que citen. D'aquí surt l'apartat «El que es diu i no és ben bé així» de les guies.

Com diem com de segura és cada cosa

Cada afirmació respon dues preguntes, i les dues calen.

Com de comprovat està, en general? Amb tots els estudis, de totes les edats. A les guies ho diu el requadre de sota cada títol:

I amb nens que aprenen un idioma? Molts estudis, uns quants, pocs o cap, i si diuen el mateix que en general o no. Quan són pocs, diem quants: «tres estudis, de dos equips». Quan és un sol estudi, diem amb quants nens i de quina edat.

Calen les dues perquè sovint no coincideixen. Una cosa pot estar molt comprovada en adults i tenir molt pocs estudis amb nens; això no vol dir que amb nens no funcioni, vol dir que amb nens s'ha mirat poc. I quan els estudis amb nens diuen una altra cosa que els d'adults, també ho diem.

No escrivim mai «està demostrat científicament». Quan una cosa no se sap, ho diem, i diem de què és el dubte: si és sobre si funciona, sobre quant, o sobre amb qui.

Com triem les fonts

• Dues revisions que comparteixen autors, o bona part dels estudis, compten com una de sola. Dues confirmacions del mateix equip no són dues confirmacions independents.
• No triem les revistes pel seu factor d'impacte (un número que compta quantes vegades se citen els seus articles): si triéssim per aquest número, deixaríem fora revistes de referència i en deixaríem passar de dubtoses. Mirem si la revista és a les llistes que en valoren la qualitat (com les llistes nacionals de Finlàndia, Noruega i Dinamarca) i qui la publica.
• Algunes revistes publiquen de tot, amb un control ràpid i desigual dels articles. No les descartem, però un article d'una d'aquestes revistes mai no sosté sol una afirmació, i si és l'única font, la frase ho diu.
• Comprovem que cap article citat no s'hagi retirat ni corregit d'una manera que en canviï els resultats.

Com comprovem cada frase

• Cada revisió i cada estudi amb nens el llegeixen per separat dos agents d'intel·ligència artificial (programes que fan, cadascun, una feina concreta), sense veure l'un el que ha fet l'altre, i n'apunten les dades amb cita literal i pàgina. On no coincideixen, un tercer torna a l'article i decideix quina dada és la bona.
• Cada frase que afirma alguna cosa queda lligada a la seva font, amb la cita literal de l'article i la pàgina.
• Un altre agent, que no ha escrit la frase, la contrasta amb el text de l'article. No veu quin grau de seguretat li hem donat: només la frase i l'article, i ha de buscar-hi errors. Si troba que la frase diu més del que diu l'article, o hi troba una xifra que l'article no dona, la frase es reescriu tornant a l'article i es torna a comprovar.
• Un agent diferent, que no ha vist res del que hem fet, llegeix el text sencer i diu què n'entén: si entén que una cosa està més comprovada del que està, o menys, el text es reescriu, encara que cada frase sigui certa.

Qui ho fa

Jo, Marina Mele, decideixo quins temes revisem, quines preguntes ens fem i què entra a cada guia, i llegeixo cada pàgina o guia abans de publicar-la. Vinc de la recerca, d'un altre camp: tinc un doctorat en física quàntica.

Aquesta feina la fem amb un mètode escrit, de catorze passos, i amb agents d'intel·ligència artificial que busquen els articles, els llegeixen, n'extreuen les dades i comproven les frases, cadascun amb una feina acotada. El mètode és el que fa que cada frase quedi lligada a una cita i a una pàgina de l'article d'on surt.

El que no som: no som un grup de recerca, no fem estudis propis amb nens, i les guies no passen la revisió d'altres científics que passa un article abans de publicar-se. Són un resum de la recerca publicada, fet amb cura i que qualsevol pot comprovar.

Quan arriba un estudi nou, o si trobeu un error

Cada guia diu la data en què es va publicar i, quan canvia, la data de l'última actualització i què ha canviat. Quan arriba un estudi nou, tornem a revisar les frases a què afecta i, si cal, les canviem. Si una cosa canvia de sentit (per exemple, una cosa que dèiem molt comprovada passa a ser discutida), la guia explica el canvi i no esborra la frase antiga sense dir res.

Si hi trobeu un error, escriviu-nos a support@parauling.com: el contrastem amb l'article i, si cal, el corregim i ho diem.